DESNIVEL LA VERTIENTE OSCURA

El 1992 al Coll Sud de l'Everest uns escaladors van presenciar l'agonia solitària d'un alpinista hindú, a només trenta metres de distància. Des del recer de les seves botigues van observar com els feia senyals amb la mà. Per què aquests homes van adoptar impassibles el paper d'espectadors passius d'una tragèdia? Per què no van intentar ajudar el moribund? Per què no van ser capaços ni tan sols d'alleujar l'agonia, agafant-lo de la mà i consolant-lo amb paraules? La resposta a aquesta pregunta aterreix Joe Simpson, que després de ser donat per mort en una esquerda als Andes del Perú el 1985, va dir: "No oblidaré mai l'horror de morir sol, l'espantosa sensació de solitud i buit."

L'Everest s'està convertint actualment en un pati d'esbarjo per a la gent rica. Nombroses agències ofereixen viatges amb guia per les cordes fixes de la part alta, acampant enmig de detrits i de cossos sense enterrar d'alpinistes amb menys fortuna. Enmig d'aquest escenari, l'autor es pregunta si els nobles instints que en una època van caracteritzar el muntanyisme han quedat oblidats irrevocablement, com ha passat en altres facetes de la societat. En aquest emocionant i desafiant llibre, indaga, a través d'anècdotes i converses amb altres muntanyencs, en el clima moral que viu el muntanyisme actual, en el "vessant fosc" de l'alpinisme d'alçada.